Als que ens agrada xafardejar sobre instruments, trastets i tot el què tingui a veure amb la música estem acostumats a llegir desenes d'articles que al final són un "enganxa-còpia" del mateix, que habitualment ja és el que has llegit primer, el de la pàgina oficial del producte. Així doncs intentaré explicar-vos les meves sensacions respecte aquesta petita bèstia anomenada Zoom H6.
En el moment d'agafar la caixa, abans d'obrir-la, m'han vingut tot de flaixos de la meva infantesa. Recordo de ben petit que el meu pare enregistrava els concerts de l'orquestra de cambra on hi tocava el violí, i un cop a casa, tallava una espècie de "cintes" embolicades en unes bobines, i les enganxava amb una cinta adhesiva blanca on hi anotava coses.
Més endavant i a l'anar dedicant-me al món dels enregistraments vaig entendre com n'era de complicada abans l'edició. Era un Revox A77 de bobina oberta de dues pistes.
Tot seguit he recordat també el primer dia que vaig veure una gravadora de cinta, aquest cop de cassette. Era un fostex de 4 pistes
La tenia un amic que començava a enregistrar el què seria la seva primera maqueta, recordo que vaig al·lucinar, tenia una caixa de ritmes per fer les bateries i els teclats ( pads ) i allò sonava espectacular!!! Llavors hi feia guitarres, i un cop plenes les 4 pistes de l'aparell, utilitzava el què en dèiem "ping-pong" que era enviar aquelles 4 pistes a una de sola.
D'aquesta manera en quedaven 3 de lliures per continuar afegint "capes". L'únic problema era que cada cop que s'utilitzava aquesta tècnica s'anava degradant la qualitat, i cada cop sonava més soroll de fons.
Tot va anar evolucionant, fins que va aparèixer el CD. Allò era d'un altre planeta! Però encara era molt car passar tots aquests petits enregistraments de cassette fostex a CD, entre d'altres coses perquè el format encara no estava "estès", i el que en tenia un era un afortunat.
Més endavant el meu germà va aparèixer amb el mateix concepte del fostex, però aquesta vegada ja amb suport digital. Per ampliar la memòria utilitzàvem un tipus de disquets anomenats ZIP.
Allò sonava de por i els resultats eren boníssims ( o això ens semblava ). I ara... ara m'adono que estic escrivint amb els ulls plorosos de records màgics i fantàstics, de velles màquines i vells enregistraments, quant l'objectiu era parlar sobre una maquineta que cap a la mà, que fa totes les coses bones que feien les seves àvies i besàvies però multiplicat per 1000, sense necessitat d'endollar al corrent, sense necessitat de cassette's ni ZIP's, simplement amb una tarja SD on hi cap una burrada d'informació. El Zoom H6, una petita bèstia que et proporciona totes les eines necessàries per enregistrar-te a tu, al teu quartet o la teva banda de Rock.
Amb micros intercanviables amb un sol click de botó, fins a 6 pistes d'enregistrament simultànies, pots alimentar-lo a través de 4 piles, equipat amb una maleta rígida etc... A part d'això Zoom ens ofereix tot d'accessoris que ens permeten utilitzar un peu de micro per tenir l'H6 a l'alçada i lloc que considerem òptim per cada situació, o bé accessoris per afegir al nostre equip de rodatge audiovisual i un llarg etcètera de coses que ens faciliten la vida.
En resum, si em demanessin què més pot fer l'H6 per mi els diria que hi afegeixin un gadget més, un accessori que em faci cafè per les llargues hores que crec que ens farà tenir enganxats enregistrant i produint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada